GUERRA FREDA I DESCOLONITZACIÓ

Per acomiadar aquest curs d'història de primer de batxillerat, em treballat la guerra freda i la descolonització. No m'ha resultat gens fàcil, ja que ho he trobat molt extens i molt llarg i complicat de fer, ja que hi ha molts fets a treballar.
La guerra freda és una situació de tensió entre Estats Units i la URSS. Es va dur a terme des de 1945 fins el final de la URSS i la caiguda del comunisme, que va ser, entre 1989 i 1991. Els països de l'òrbita americana defensaven el capitalisme i llibertat, mentre que els partidaris dels russos vivien versions diferents del comunisme(bloc comunista) units pel pacte de Varsòvia.  Aquest enfrontament va tenir lloc a nivell polític, ideològic, econòmic, tecnològic, militar i informatiu.
Aquest enfrontament va tenir lloc als nivells polític, ideològic, econòmic, tecnològic, militar i informatiu.
Estats Units i la URSS mai es van arribar a enfrontar-se directament amb les seves forces armades, sinó que van aprofitar els conflictes entre els seus aliats o països no alineats.

La descolonització va significar la independència de les colònies que es van establir a Àsia i Àfrica per part d'algunes nacions europees un segle abans i l'aparició d'estats en l'escenari mundial. És el procés que tendeix a la independència o a l'autodeterminació política dels països colonitzats. Les causes van ser quan al final de la Segona Guerra Mundial, els països colonitzats es van donar compte que la raça blanca no era invencible, els moviments nacionalistes, la corrent anticolonialista a Europa i la postura que va agafar Estats Units i la URSS a favor de la descolonització.

Aquest curs l'hem acomiadat treballant la guerra freda i la descolonització, i com ja he dit, gens fàcil ni senzill degut a l'extensió del tema. Ha estat un curs que personalment, he aprés a treballar d'una nova manera més dinàmica i ha entendre bé les coses i poder explicar-me a la meva manera. Penso que el bloc ha estat una idea molt bona, ja que ens podem expressar com ho fem i així ens anem preparant ja per tot. Alguns temes s'han fet més pesats que altres i altres han estat més divertits i senzills, però, valoro notablement el curs, ja que em pensava que m'aniria pitjor. Bon estiu!

Sistema totalitari

Espero que tots tingueu una bona mona i que aquestes festes hagin prosperat bé!!

Ara toca refrescar una mica la memòria per recordar l'últim que vam treballar abans d'aquesta petita aturada. Vam parlar sobre el totalitarisme i sabent les característiques, havíem d'analitzar si l'estat islàmic és un estat totalitari o no. Havia alguna opinió variada, però, en general pensem tots que sí perquè compleixen cada característica del sistema totalitari i en aquest sistema es basen alhora de decidir. Volen controlar la societat i ho fan mitjançant la violència i volen fer creure a tothom com ells creuen. Després de parlar això, la tutora ens va fer llegir i analitzar un article d'una pàgina web i l'article ens parlava d'una noia que es deia Hanna Arendt i ella explicava la seva opinió i els seus pensaments sobre el totalitarisme. A mi em va costar entendre una mica l'article ja que parlava de Eichmann, que va ser el principal responsable de la solució final. Primer, no entenia bé que era un responsable directe, sinó que, ell era el líder i el van ajudar, i, no era així. Després que la meva professora em digués mil cops que no ho era i que ho tornés a llegir bé, vaig entendre que no ho era. En acabar de llegir aquest article, ens venia el més difícil. La professora ens va manar fer una opinió sobre aquell article de Hanna Arendt i explicar les nostres conclusions i valoracions. Al principi no sabia ni com començar i quan ja vaig poder començar, em pensava que m'aniria pitjor. La professora ens ho corregia i després de corregir-me que Eichmann no era el líder, ho vaig canviar i després de tornar-li a entregar i que ella un cop més m'hagués de dir que Eichmann no ho era, vaig poder ficar-ho bé i entendre-ho bé. Quan ja em va dir que el tenia bé, vaig poder fer ja definitivament la meva opinió i ja valia bé. Quan ja havíem acabat l'activitat, jo vaig aprendre que Eichmann no va ser el líder i que ell va ser un gran responsable per culpa del sistema totalitari i juntament amb tots el que a ell el van seguir. 

Aquesta activitat em va agradar molt, sobretot, la primera part de parlar sobre l'estat islàmic perquè és un punt que actualment s'està parlant molt i doncs, conèixer i treballar i analitzar bé com és aquest estat islàmic, m'ajuda més a entendre com està actualment i com va prosperant i les conseqüències del que pot passar si no s'atura. La segona part de la feina, és a dir, el text, ja no em va agradar tant perquè treure conclusions i donar la nostra opinió, em resulta més difícil i si el text no l'entens bé o alguna part important no l'entens bé, és molt difícil que et surti bé. Una activitat interessant i difícil que m'ha ajudat a entendre bé el sistema totalitari i com es duen a terme les seves característiques.

Crac del 29 - Crisi actual

Seguim treballant a classe i seguim analitzant moments importants. Ara, ens ha tocat treballar la crisis, un moment que tots el portem damunt... En concret, primer parlaré del crac del 29, de la gran crisis que es va patir i també parlaré de la crisis actuals i trobarem semblances i diferències.

El crac del 29, tot ve d'abans, dels feliços anys 20. En els feliços anys 20, com bé es pot imaginar, eren uns anys en què la gent estava en el seu millor moment, amb grans inversions realitzades i tothom era molt feliç. Els diners els tenia tothom, els bancs no es creien en quina situació ells estaven, ja que era increïble. Però... amb les elevades inversions financeres de la gent i la pujada de les accions de la gent, va provocar que encara hi hagués més impuls i fins que va esclatar!! Així havien de concloure aquells feliços anys 20.
L'anomenat dijous negre, va ser quan va esclatar definitivament en el 1929, dels feliços anys 20 a la Gran Depressió. Els bancs es van trobar en una situació impossible de portar perquè tots els diners que havien deixat a les persones, es van trobar endeutats i no tenien diners. Això, va portar a la gran crisis que va començar a Estats Units i va anar estenent-se arreu d' Europa i del món. Es van haver de parar tots els negocis, la gent es va quedar sense diners i totes les empreses també es veien molt afectades. La gent va anar ràpidament al banc i van treure tots els diners que allà tenien, perquè no volien que els bancs es quedessin amb els seus diners. Empreses, persones, etc. Però sobretot, els bancs, no tenien diners i va perjudicar molt a tothom. Era una gran caiguda de la borsa.

En la crisi que estem patint actualment, es deguda als preus elevats de les matèries primeres, a la gran crisis alimentaria mundial, a l'elevada inflació de preus, a una recessió econòmica, a una crisis hipotecaria i a la desconfiança de mercats. Els preus han anat pujant molt, el PIB ha anat sent menor i s'ha trobat molta situació de molta gent sense treball i cada vegada més. Moltes persones s'han vist despenjades en la societat perquè no han pogut pagar la seva hipoteca i la gent cada vegada ha anat agafant més desconfiança als bancs. L'economia s'ha acabat estancant. Un altre concepte important que ha ajudat més per desenvolupar-se la crisi, ha estat que la corrupció política, més comuna cada dia...

Penso que, comparada amb la crisi del 29 hi ha algunes semblances, però són crisis diferents que també han estat desenvolupades de diferent manera. Una semblança, es que les dos crisis van començar als Estats Units i es van anar estenent arreu d' Europa i el món, també hi ha semblança en què els crèdits van augmentar de manera molt gran i la gent aprofitava aquest gran moment i després no van poder pagar els crèdits que els havien deixat. Però, penso que són  molt diferents perquè en el Crac del 29 no hi havia el mateix concepte econòmic que ara hi ha, tampoc sabien com havien d'actuar i ara en canvi, saben quines solucions trobar més. En el 1929, tampoc hi intervenia l' Estat i en canvi, ara sí.

En la meva opinió, penso que la crisi de 1929 va ser pitjor per com es va desenvolupar i per quines causes va passar. Trobo que la crisi de 1929 va ser més exagerada i més radical i l'atur va augmentar de manera més ràpid que actualment. També penso que va ser pitjor per com ja he dit abans, pel concepte econòmic, penso que aquest es un gran influent.

Fent aquesta activitat, hem pogut treballar la nostra crisi del dia a dia i aprendre més sobre les causes i les conseqüències que ens duen a terme. També hem pogut comprar-la amb la crisi de 1929 i veure les diferències i semblances. Jo principalment, he aprés molt i m'ha interessat molt fer aquesta activitat perquè m'ha fet aprendre molt sobre la crisis i el que no s'ha de fer per portar-ho a terme i he pogut veure bé que la crisi de 1929 per mi, va ser pitjor que la que estem vivint ara. Una altre gran activitat, sobretot perquè és l'actualitat.

Revolució russa

Hola a tots!! Esperò que el 2015 vagi genial, jo ja us segueixo parlant e informant sobre el que treballem a classe, agafeu apunts!!!
Ara, ens tocava treballar la Revolució russa, sabia que no ho faríem de la manera més típica perquè mai ho fem. Però, tampoc sabia de quina manera original ens ho faria treballar. La nostra professora, va decidir passar-nos una pel·lícula per entendre-ho millor i fer-se més entretinguda la revolució russa. Però, jo pensava que seria la pel·lícula típica que em provocaria la sensació que la classe mai acaba.. Però, no. Un cop més m'he quedat sorprès amb els recursos de la meva professora. La pel·lícula era d'uns animals en una granja i que feien una revolució, jo no entenia com ho podria entendre amb la revolució russa!! Havíem de trobar conceptes a la pel·lícula i comparar-los amb la revolució russa.
"Rebelión en la granja", és una pel·lícula en la que hi ha una granja amb diferents animals. La granja és liderada pel Sr. John's. Un dia, els animals tenen molta gana i el senyor John's decideix deixar-los sense menjar. Aquesta part de la pel·lícula està comparada en quan la societat passa una etapa de fam, els porcs lideren més que altres animals i es veu la desigualtat, sobretot, quan els porcs fiquen les normes i les acomodaven per ells mateixos, la desigualtat es veu exageradament, pobres animals.
Mayor, és l'animal més savi i més respectat dins la granja. És fa líder dels animals i sempre busca el millor per tots. Un fet important dins la pel·lícula que es un gran punt d'inflexió per tot, és quan es produeix la seva mort. El seu successor, és en Napoleón, però, molt diferent a Mayor. Napoleón ho decideix ell mateix que és el líder, ningú ho decideix. Es veu clarament que Napoleón representa a Stalin. El que ell vol, és manar a tothom i que ningú li protesti res i va criar a uns gossos perquè es convertirien en els protectors d'ell. En canvi, Bola de Nieve, vol educar als animals. Els porcs es fan els més líders i provoquen que tots els animals treballin pel seu bé i en canvi, els porcs no fan res i viuen excel·lentment. Al llarg de la pel·lícula, es veuen molt les diferents societats que hi ha i qui són els líders i qui no. Les desigualtats ens les mostren clarament i té gran part de la culpa que hem pogut comprendre de gran manera la revolució russa. Napoleón representa a Stalin, Mayor a Lenin, el Sr. John's al tsar Nicolau, Bola de Nieve a Trotski, els gossos a la policia secreta.
No m'esperava d'aquesta manera entendre tant bé la revolució russa perquè no es fàcil entendre-ho tot tant bé. He aprés que així es millor, ja que pots fer moltes comparatives que no s'acabarien mai sobre la revolució russa i els aspectes que hi ha en la pel·lícula. La comparativa de personatges ha set una gran font d'ajuda ja que així es podia entendre el paper de cadascú i com es comportava al llarg de la pel·lícula. Ha set una activitat que ens ho ha fet entendre millor, però, personalment també se'm ha fet una mica pesat el tema ja que les comparatives no acabaven mai!! A tot arreu, es podien veure i relacionar amb aspectes de la pel·lícula i es una gran manera de treballar la revolució russa, molt recomanable seguir les instruccions i les maneres de treballar de la nostra professora.

PRIMERA GUERRA MUNDIAL

Hola a tots, quants dies sense comentar res no? Primer que tot... Bon any nou a tots!!!!!!!!!!!!!!!!

Espero que tinguéssiu unes bones festes, un bon Nadal i uns grans dies gaudint de la vostra família i al costat dels vostres. Bé, després d'uns quants dies de descans, toca tornar a la feina, a veure com prova aquest 2015!!!!!!!

Vam acabar el 2014 i hem començat el 2015, parlant i analitzant diferents característiques i conseqüències sobre la Primera Guerra Mundial, fent diferents activitats, en què algunes han set més fàcils i altres més llargues i més difícils, a causa dels missatges amagats que tenia, bé, ara us ho aniré explicant pas per pas.

Primer, per endinsar-nos en la Primera Guerra Mundial, vam fer un joc que ens semblava la manera més fàcil i divertida de començar. El joc consistia, a passar diferents preguntes. Al joc, hi havia dues maneres de puntuar. La primera puntuació, et valorava si sabies diferents preguntes sobre la història de la Primera Guerra Mundial. Rebíem una ajuda, ja que en cada pregunta, hi havia un tipus de text que t'ajudava molt sobre la pregunta que havies de respondre. En les preguntes, també, hi havia opcions diverses, que també t'ajudava més. La segona puntuació, es tractava de fer una simulació sobre el Kàiser. Us preguntareu qui era el Kàiser... Doncs el Kàiser, era l'emperador alemany. Havíem de contestar unes preguntes, i com més alta era la puntuació, ens assemblaríem més al Kàiser i també hauríem provocat la guerra, així que l'objectiu, era fer el mínim de puntuació que poguessis!!! Que estrany, no? Que com més baixa era la puntuació, millor estava! Però.. Això és història!!!! Recordo que sobre la puntuació sobre la història de la primera guerra mundial, em vaig equivocar més que en la puntuació del Kàiser. La puntuació del Kàiser em va anar genial!! No hauria provocat la guerra jo...

La següent activitat, es tractava d’omplir espais que estaven buits sobre la Primera Guerra Mundial. Hi havia 4 pàgines en les quals havies d’anar omplint, algunes eren més fàcils perquè pel context, es podia deduir. Però, d’altres eren molt complicades perquè podia ser un país o bé algun altre, però, ho vam anar fent i també ho vam poder corregir i així ens era més fàcil estudiar i saber més perquè ho fèiem nosaltres i quan ho vam corregir, vam veure els errors que havíem fet i els encerts.

La tercera activitat em va semblar molt peculiar i original, vam analitzar un còmic!! Un còmic sobre la Primera Guerra Mundial. Aquest còmic ho vam treure de la pàgina: Iacare. Perquè així no se’ns faria tant llarg i avorrit. Hi havia imatges de dibuixos sobre els països. En el còmic, hi havia 52 vinyetes, el difícil era analitzar-ho perquè costava molt veure alguna cosa seria, ja que era molt còmic tot(obvi), hi havia contextos amagats i algun context no ho veies. Sí que eren 52 vinyetes, però, tampoc es van fer tan llargues com pot semblar perquè eren divertides i es podia comprendre més. Algunes eren més llargues i difícils d’analitzar perquè hi havia més països i més coses a explicar que estaven amagades i les havies d'intentar veure i buscar i poder-ho relacionar en la vinyeta que estaves fent. Algunes vinyetes, anaven juntes i ho havies de veure també, això, en canvi, era més fàcil de poder veure-ho.

Així, hem anat estudiant la Primera Guerra Mundial. Amb diferents activitats, algunes més divertides com la del còmic i altres més difícils, com la d’omplir els espais que estaven buits. Ha set una manera més especial, perquè no hem fet el típic d’anar copiant el que la professora ens diu. Així, ens podem espavilar més i saber-ho més per nosaltres que no anar copiant i memoritzant. Jo ho prefereixo així, perquè així no se’m fa tant llarg ni pesat, d’aquesta manera, ho trobo més entretingut i divertit i em fa veure que la història no és tan avorrida com sembla. Tot es depèn de la manera en què ho facis.

Una abraçada!!!!!!