dimecres, 4 de maig del 2016

FI DEL BLOG (Amb una entrada molt interessant!!!!)

Hola a tots!! Bé, arriba ja el bon temps i amb ell també arriba el final d'aquest blog!!!! Després de tants comentaris i raonaments sobre els coneixements assolits, avui us parlaré de l'últim.

Avui comentaré sobre el fi de la transició a Espanya.

Doncs, la transició va ser el fet de deixar enrere el règim dictatorial de Franco i passar al sistema democràtic actual d'Espanya. El 1975 s'inicia aquest període encapçalat per Arias Navarro i degut a unes males reformes, el rei Joan Carles va provocar-ne la dimissió. Aleshores, Adolfo Suárez va agafar el càrrec. Es va iniciar el camí cap a una Espanya amb sistema democràtic i es van cremar etapes, que es mostraven en contra de l'idea encapçalada per Adolfo Suárez. El camí cap a la democràcia va ser dur ja que va existir l'intent d'un cop d'Estat i a causa de les crítiques que Suárez rebia per la seva idea, va dimitir. Aleshores va pujar al càrrec Calvo Sotelo i en ell es va arribar a la Constitució i així doncs, el sistema democràtic espanyol.Aquesta fi de transició va ocòrrer en el 1978, amb l'aprovació de la Constitució.

Actualment, és dificil opinar si existeix democràcia o no a Espanya.

Ja que a Espanya, obviament que existeix la democràcia pel que diu a la Constitució. També pels fets, ja que els representants són votats mitjançant el sufragi universal. Però, aquí en els representants d'Espanya és on rau el problema. Ja que aquests representants donen a entendre als ciutadans un nou projecte i millores per aconseguir el vot i pujar al poder. Però, quan ja arriben a dalt al poder, s'obliden de totes les seves reformes noves que premeditadament havien plantejat. Tot i això, no vol dir que no hi hagi algun projecte que compleixin, però, molts projectes de futur queden en res. La població doncs, viu enganyada. Però, a més a més, un altre problema greu és la manera de decidir que tenen el representant en qüestió, ja que no es té al poble en compte i decideixen com ells volen. I aquestes decisions preses per ells mateixos, són decisions importants i no de poca importància i ho decideixen únicament per ells i per treure per ells mateixos el seu benefici.
El problema que nosaltres tenim és que no acabem de veure el problema i l'estem aguantant casi sense saber que existeix. Aleshores, amb tots aquests problemes, estem realment en un país democràtic? Ja que sí que tenim llibertat d'eleció i donem confiança aquell millor representant que creiem, però, aquesta confiança no la rebem d'ells i crea un símptoma de mal estar generalitzat i de sentiment en el qual no formem part d'un estat democràtic a causa d'enganys i corrupció.

En conclusió, no sé si realment estem en un país democràtic. Ja que tenim llibertat per triar, però, quan ho em fet, ja no tenim res més a veure i aquella confiança al representant ja es perd i decideix per si sol. Aleshores en un país on en les decisions no són preses pel poble, és un país democràtic?


Bé, doncs amb aquesta última entrada arribem al final del blog. Han estat dos anys de coneixements i de raonaments expressats que la nostra professora ens ha incentivat i ens ha fet madurar les respostes. Espero que tot us hagi servit d'ajuda i que no sigui l'últim cop que ens trobem. Gràcies a tots vosaltres per acompanyar-me en la història del meu blog d'història, un plaer. Vull destacar, però, que tot és mèrit de la nostra professora ja que sense ella no hagués estat possible. Una abraçada a tots!!!!!!!